Malaltia d'Addison

Malaltia d'Addison

Tipus	insuficiència corticosuprarenal, malaltia endocrina, malaltia del sistema reproductor femení, nefropatia, malaltia dels òrgans genitals masculins i malaltia
Epònim	Thomas Addison
Especialitat	endocrinologia
Clínica-tractament
Símptomes	fatiga muscular, anorèxia, debilitat muscular, pèrdua de pes i dolor abdominal
Medicació dexametasona, fludrocortisona i fludrocortisona
Classificació
CIM-11	5A74.0
CIM-10	E27.1
CIM-9	255.41
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0000695
OMIM	103230
DiseasesDB	222
MedlinePlus	000378
eMedicine	116467
Patient UK	adrenal-insufficiency-and-addisons-disease
MeSH	D000224
Orphanet	85138
UMLS CUI	C0001403 i C0405580
DOID	DOID:13774

La malaltia d'Addison és un trastorn endocrí consistent en una insuficiència suprarenal crònica primària amb lesions destructives del còrtex suprarenal (és per tant un hipoadrenocorticisme o hipocorticisme);^[1] poc comú, en el qual les glàndules adrenals produeixen insuficients hormones esteroides (glucocorticoides i, sovint mineralocorticoides) i, en general es diagnostica mitjançant proves de sang i d'imatges mèdiques. El seu tractament consisteix a reemplaçar les hormones absents: hidrocortisona oral (Hidroaltesona®) i fludrocortisona (Astonin®).^[2] El seguiment regular del tractament i el seguiment d'altres problemes de salut és necessària.

La malaltia d'Addison rep el nom del Dr. Thomas Addison, metge britànic que la va descriure per primera vegada en On the Constitutional and Local Effects of Disease of the Suprarenal Capsules (1849). Tot i que fou descrit en sis pacients en 1855, tots ells amb tuberculosi suprarenal, el terme "malaltia d'Addison" no implica un procés de malaltia subjacent.

Si no es tracta, dona lloc a greus dolors abdominals, diarrea, vòmits, debilitat muscular profunda i fatiga, pressió sanguínia extremadament baixa, pèrdua de pes, insuficiència renal, canvis en l'estat d'ànim i personalitat, i es pot produir un xoc (crisi adrenal). Una crisi adrenal amb freqüència es produeix si el cos és sotmès a estrès, com un accident, lesió, cirurgia o una infecció greu, i es pot produir la mort ràpidament.